Logopeda, otorrino o foniatra?

Logopeda, otorrino o foniatra?

“On vaig? A qui m’adreço primer? Necessito un especialista que m’ajudi a solucionar la crisi vocal que estic patint, però no sé per on començar”. Aquest és un dubte habitual que es deriva de la confusió i/o el desconeixement del paper que juguen els logopedes, els otorrinos i els foniatres en la rehabilitació vocal. A diferència dels logopedes, els dos últims (otorrinos i foniatres) són metges i son els primers especialistes a qui ens hem d’adreçar. Ells faran una exploració acurada del nostre aparell fonatori, ens diran si tenim alguna lesió i quin és el millor procés per a superar-la. Els logopedes entrem en joc a partir del diagnòstic. Nosaltres també “explorem”, però no l’aparell, sinó el “gest vocal”; és a dir, com fem servir la veu. Seria una relació anàloga a la que hi ha entre el traumatòleg i el fisioterapeuta, el primer ens determina si el mal que tenim a una cama es deu a una lesió i quina és. A partir d’aquí entra en joc el fisioterapeuta que ens ajudarà a recuperar la musculatura de forma ràpida i eficaç. Un bon diagnòstic es fa necessari per afrontar una reeducació vocal amb garanties. Depenent de la lesió que patim, el tipus de reeducació que plantejarem serà molt diferent. Tot i que els logopedes especialitzats en veu podem detectar desviacions del “bon gest vocal” sense la necessitat d’un diagnòstic, no podem saber si aquestes alteracions s’han desenvolupat per compensar una lesió que necessita cirurgia, per tant, iniciar un procés reeducador sense aquesta informació pot generar unes expectatives inassolibles, amb una veu que no s’acaba d’arreglar i amb el descobriment de que, tot i la feina feta, s’ha de passar pel quiròfan, amb la frustració consegüent.